És en els moments de crisi, quan es presenten dificultats, que es veuen els veritables lideratges. Altrament, una forma maldestre d’afrontar una crisi és enfangar-s’hi encara més, intentant fer veure que tot és culpa dels altres, però sense prendre cap mesura per afrontar-la de veritat. I això és vàlid a l’hora de parlar de la crisi econòmica, amb les absurdes polítiques de voler acontentar els mercats que han empitjorat i molt la situació, tant a Catalunya com a Espanya; però també pot servir a l’hora de veure com afronten els partits polítics els moments difícils.
El mateix Artur Mas, que amb la situació econòmica ha estat incapaç de prendre cap mesura que no fos la que interessadament li marcaven des de fora, i que per tant ha tingut el catastròfic resultat previst, s’ha de reconèixer que va ser capaç de liderar el partit en la seva travessia a l’oposició. Era en aquell moment, quan alguns fins i tot pronosticaven la seva desaparició, quan calia un lideratge que fos capaç d’aglutinar tots els sectors de la coalició nacionalista, deixar de fer-se retrets i posar-se a treballar seriosament de cara al futur. I se’n va sortir. Ben al contrari del que sembla que està fent el dirigent socialista Pere Navarro. Tothom, i suposo que ell també, és conscient de la seva manca de carisma, l’escassa credibilitat que inspira i el poc entusiasme que desperta. Un bon líder hauria oblidat que hi ha diferents sectors i visions dins del PSC, i hauria liderat un projecte comú per esdevenir una oposició seriosa i creïble. Ha fet exactament al revés: a mesura que ha vist la seva incapacitat de lideratge, agreujada per gestos personals com el d’Ernest Maragall, el que ha fet és enrocar-se encara més, foragitant els qui podrien, per la seva sola presència, posar en dubte la seva autoritat moral dins del partit.
El resultat pot ser catastròfic per al PSC. Justament ara que hi ha un moviment i una consciènca ciutadana de caràcter sobiranista, al Pere Navarro no se li acut res més que intentar emular el PP i Ciutadans. I això en contra de sectors importants del propi partit. Quan els socialistes van veure com marxava Maragall, i després Ferran Mascarell, un líder intel·ligent s’hauria plantejat que alguna cosa estava fallant perquè aquests socialistes s’hi sentissin incòmodes. Ben al contrari: Pere Navarro ha optar per reduir el PSC a un apèndix del PP, acabant de deixar en una situació encara més incòmoda als sectors catalanistes, que hi són i prou nombrosos.
1 comentari:
Hola, catàstrofic per al PSC? Millor. Com pitjor millor, vull dir. Per què no se'n van, els catalanistes, d'una vegada? Aquesta és la qüestió.
Publica un comentari a l'entrada