Pàgines

dimarts, 20 de novembre del 2012

El malentès polític dels desnonaments

Em sembla que hi ha hagut un malentès amb tot el tema dels desnonaments i l’acció dels partits polítics. L’alarma social que va crear el suïcidi de la senyora de Baracaldo, en el moment que es procedia a fer-la fora de casa, no tenia res a veure amb l’alarma general que va fer desvetllar els partits polítics i les entitats financeres. El tema no era en absolut els morts, sinó que aquest fet pogués perjudicar la seva imatge i, per tant, els seus interessos.

Per això es van apressar els dos grans partits polítics espanyols a simular una voluntat d’arribar a un acord que en frenés l’escalada mediàtica. El PP i el PSOE són partits que acostumen a complir amb els seus compromisos, almenys quan es tracta de compromisos contrets amb la banca i amb els grans poders econòmics. Per tant, calia evitar prendre cap mena de mesura que pogués perjudicar aquests interessos, i així ho han fet. El PSOE, a darrera hora, devia veure que hi tenia ben poc a guanyar per arribar a un acord que faria avergonyir qualsevol persona que tingués un mínim de vergonya, i va preferir fer-se enrere. Així, la moratòria aprovada pel Partit Popular consisteix bàsicament en guanyar una mica de temps per tal de frenar les protestes que començaven a créixer perillosament per als interessos dels seus amics banquers, sabent que les mesures preses empitjoraran encara més la situació dels afectats un cop acabada la moratòria. No hi havia cap voluntat d’afrontar la gravíssima problemàtica que representa per a moltes famílies, sinó de garantir que els sistema continués funcionant exactament igual, només que amb un xic menys de pressió del carrer.

Aconseguit l’objectiu, que hi hagi morts o no els importa un rave. El dret constitucional a la vivenda és una fotesa que per ells no té cap mena de validesa, perquè el que preval és el dret a  l’especulació, a les clàusules abusives i a no ser responsables de la seva irresponsabilitat. Que els pisos expropiats a les víctimes de la crisi després quedin buits i fins i tot abandonats, això els és igual. Encara que l’entitat financera hi guanyi ben poc quedant-se un pis que no podrà vendre, només per deixar clar qui té el poder a les mans, els desnonaments ja estan perfectament justificats. Només demanen que les víctimes no apareguin en la portada dels noticiaris, que fan mal d’ulls.