Qui conegui amb detall com van anar els fets, el contingut dels interrogatoris i l’informe psicològic que es va fer en el procés contra Èric Bertran, i després vagi a veure la pel·lícula Fenix 11.23 convindrà que la realitat va ser molt més bèstia i demencial del que narra el film de Joel Joan. Probablement, els guionistes van decidir suavitzar la situació perquè si haguessin explicat fil per randa el que va passar i el que es va dir, per part de la policia, de la fiscalia i dels qui van fer els corresponents informes, hauria semblat massa exagerada i poc creïble.
El cas va acabar en un no res; i aquest és el problema. Que uns policies professionalment ineptes i sense cap mena de preparació confonguessin un gest infantil, inspirat en Harry Potter, amb una acció presumptament terrorista, no es pot passar per alt perquè implica admetre i donar per bo el nivell d’aquests cossos de seguretat de l’Estat. Però que després tot l’aparell judicial continués la farsa, tant si era per la mateixa ineptitud com si era per no gosar admetre la pífia inicial, i que es diguessin les barbaritats que es van dir això ja costa més d’entendre. Entre altres, i això no sortia a la pel·lícula, es donava com a element causant del trastorn psicològic del nen (perquè el van tractar també des d’aquesta tessitura) el fet que l’Èric veia normalment Televisió de Catalunya i tenir una estelada a la seva habitació. Però, està clar, un cop passats els fets, lògicament amb el sobreseïment de la causa, sembla que aquí no hagi passat res, i més aviat nosaltres mateixos hi fem una certa conyeta, celebrant la victòria i ridiculitzant l’estultícia policial i de la Justícia espanyola.
És la seva estratègia de sempre: ells poden cometre tota mena de barbaritats i d’injustícies. Com a mínim, la intenció inicial d’atemorir, normalment, ja l’aconsegueixen. Després, que puguin tirar endavant la seva trama o no ja els té menys interès. Però ells saben que els poders polítics, judicials i policials sempre recolzaran aquestes barbaritats i injustícies, i els culpables i agressors en sortiran indemnes. Nosaltres podem riure en veure les escenes de la pel·lícula, però aquella banda de delinqüents uniformats, i de malfactors movent fills dins de l’administració de la justícia continuen exercint com si res. Ni tan sols van tenir la decència d’expulsar-los per inútils, per ineptes, per manca de professionalitat, això si no era directament un acte de prevaricació per motivacions estrictament polítiques. Ara, segurament passarà el mateix amb els falsos informes policials preparats per a la campanya electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada