Ni una ombra de sospita

És possible, i perfectament plausible, que molts pensin que des de les estructures de l’Estat s’estan utilitzant tots els mecanismes que tenen al seu abast per fer fracassar el procés sobiranista. I em refereixo, ara, a la policia, als serveis d’intel·ligència, als inspectors d’hisenda, etc que estarien furgant a tort i a dret per trobar qualsevol escletxa per on poder-se agafar. De fet, sense haver-hi aquesta urgència política d’ara, és ben sabut que a Catalunya sempre hi ha moltes més inspeccions fiscals que a cap altre lloc de l’Estat. Ens hem de fer pagues que ells utilitzaran totes les seves armes, inclosa la guerra bruta.

I bé, això, que penso que és perfectament denunciable, no pot servir de justificació per als qui realment estan en fals, per als qui realment han comès algun tipus de delicte, han abusat del seu càrrec o tenen quelcom per amagar. Perquè no hi ha dia que no apareguin nous casos de corrupció. I això que en un polític espanyol pot representar, a tot estirar, la fi de la seva carrera política, aquí pot esdevenir un escull important per al procés de transició nacional. Ja sé que si fem un cop d’ull al diccionari de la corrupció, sense que aquest sigui complet ni de tros, trobarem que el Partit Popular arriba als 240 casos d’imputacions per corrupció, el PSOE 125, als quals podríem afegir els 18 del PSC, mentre que a CiU en tenen 21. La diferència és força escandalosa, però a nivell mediàtic i per suposat als mitjans espanyols, poden presentar Catalunya com el gran focus de corrupció, i això pot anar calant entre la gent fins a pensar que no hi ha ningú que sigui fiable, ni els de casa nostra. I si algú s’entreté a veure què hi ha darrer d’aquestes xifres, s’adonarà que el PP no només guanya numèricament, sinó que el volum i la gravetat dels fets que s’imputen a militants i alts càrrec del PP són força més greus que els de la resta.

Però és igual. Ells són perfectament conscients que si poden explotar el tema al màxim, pot ser una bona arma per a desacreditar el procés sobiranista. Per això, cal que en siguin ben conscients també els nostres polítics; i a la més mínima sospita, cal retirar-se immediatament si és que la seva acció política tenia com a objectiu estar al servei del país. No es tracta, ara, de si ha de prevaldre o no la presumpció d’innocència, sinó de si ha de prevaldre o no el servei al país. I ara el que el país menys necessita és veure’s permanentment sota la sospita de la corrupció.