El Govern anuncia noves retallades. No podíem pas esperar cap altra cosa: les polítiques que s’estan seguint tenen l’objectiu de destruir llocs de treball, de crear precarietat i inestabilitat i per tant reduir el consum, incrementar la crisi de les petites i mitjanes empreses, i per tant reduir els ingressos de l’administració. El que guanyem d’una banda amb les retallades ho perdem amb l’empobriment general del país. És un cercle viciós sense fi, mentre qui té els ressorts del poder no decideixi fer un gir radical. Diuen els historiadors de l’economia que mai les polítiques d’austeritat han donat resultats positius, que sempre han empitjorat la situació fins al punt que algú s’adona que el desastre pot arribar a afectar també als poderosos, i aleshores s’inicia un canvi de rumb. Anem pel camí.
I, tractant-se d’un Govern, el català, que té un pressupost molt finalista amb un percentatge altíssim de les seves despeses destinades a sanitat, educació i serveis socials, és evident que les retallades han de ser en aquests sectors. Afirmar que es podrien retallar d’altres partides, com fan els nacionalistes espanyols que voldrien eliminar tot el que sigui suport a la llengua, a la cultura i a les mínimes estructures de país, o com fan des d’altres sectors de l’esquerra adduint que hi ha despeses supèrflues o que es podrien obtenir més ingressos, és pura demagògia i enganyar el personal. Perquè la resta de partides d’on es podria estalviar representa un import molt minso, en comparació amb el que s’ha de retallar. L’esquerra, des d’ERC fins a IC-V, abans parlava de la necessitat de recuperar l’impost de successions, de crear nous impostos com el de la banca, i a part que el Govern espanyol ho ha boicotejat perquè està interessat en què Catalunya no pugui complir amb el dèficit imposat, tot plegat no arribava a cobrir ni la meitat del que calia.
Ens podem oposar, i ens oposem, a les retallades, naturalment. Però algú hauria d’aportar alternatives. Les retallades ens vénen imposades des d’Europa i incrementades per la intervenció malèvola de l’Estat. Fins i tot optant pel sobiranisme de la via ràpida, com propugnen molts i sembla que el Govern espanyol també vulgui forçar, el problema del pressupost per aquest any hi seria igual. Perquè, es poden preparar les lleis de consulta que es vulgui i fins i tot fer una declaració unilateral d’Independència des del Parlament de Catalunya, però el Govern ha de pagar les nòmines i les despeses corrents de cada mes i, de moment, té les aixetes del crèdit tancades. A part de queixar-nos, algú hauria d’aportar solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada