Si això és Justícia, què és la indecència?

No vivim pas uns moment de notícies amables ni agradables. Fullejar un diari o escoltar les notícies equival a indignar-se cada vegada més, si és que no hem perdut encara la capacitat per a indignar-nos: Un Partit Popular corromput fins a les celles, una Casa Reial que a part d’inútil també s’ha convertit en sangonera, i no cal dir un regitzell de petites o no tan petites corrupteles que esquitxen a gairebé tots els grups polítics. És cert que no tots són iguals i que no tots ho són en la mateixa mesura, però la sensació que té la ciutadania és d’una immensa podridura.

Però, bé, a tots els sectors i grups socials hi ha gent sense escrúpols, i de delinqüència més o menys organitzada n’hi ha hagut sempre. A Europa també es donen casos semblants, però potser hi ha una diferència: potser, i insisteixo amb el potser, en els països democràtics la gent té la sensació que aquests casos acaben al final amb una acció contundent i imparcial de la Justícia. Res a veure amb el que passa aquí. Els casos de corrupció política s’acumulen als jutjats, i es deixen passar els anys per tal que qualsevol sentència o sobreseïment pugui passar més desapercebut, si no és que directament s’ajorna el procés a l’espera que el delicte hagi prescrit; i, per si de cas, els mateixos polítics implicats ja es reserven el dret (és un dret?) a amnistiar-se, a indultar-se o a deixar sense efecte les sentències. Ningú compleix els anomenats codis ètics que alguna vegada han esgrimit els partits polítics, de manera que la primera reacció és la defensa corporativista dels imputats, mantenir-los en els seus càrrecs, i si convé tornar-los a presentar de candidats com si res no hagués passat. Suposo que entre ells deuen dir-se: avui per a tu, demà per a mi.

Però, encara hi pot haver notíces més indignants que tot això, notícies que et regiren l’estómac i et fan veure que la perversitat humana no té límits. És la notícia que es donava ahir sobre la condemna a dos anys de presó a una dona que va fer ús d’una targeta de crèdit que havia trobat al carrer, per comprar menjar i bolquers per valor de 193 euros. Una sentència que no solament és injusta sinó que és una mofa, una burla i un escarni a totes les persones honrades. És impossible que un sistema judicial que tingui un mínim de decència, de dignitat, de sentit de la Justícia, pugui condemnar tan a la lleugera una nimietat com aquesta quan tolera i col·labora en la impunitat dels grans defraudadors, dels qui saquegen les arques públiques, dels qui s’han ficat en política per folrar-se. Si a això en diuen Justícia, algú ens hauria d’explicar, doncs, què és la delinqüència, el gangsterisme, la perversió i la indecència.