La legalitat de la consulta

Resulta xocant veure com els nacionalistes espanyols afronten el procés català des d’un posicionament absolutament fonamentalista i intransigent, és a dir gens democràtic. Ells tenen uns clixés  establerts i no es cansen de repetir-los encara que no s’ajustin ni poc ni molt a la realitat. I, avesats com estan a la mentida, a partir de la seva pròpia invenció fonamenten totes les argumentacions i atacs contra Catalunya. I això, que a Catalunya ho veiem i sentiim sovint de boca de personatges com la Camacho o el Rivera, en l’àmbit espanyol s’arriba a extrems de paranoia total.

Els és igual el que digui el President de la Generalitat o els passos que s’han seguit fins ara. Ells ja tenen les idees prefixades, i actuen no en conseqüència de la realitat sinó dels seus propis fantasmes. Una de les mentides que acostumen a dir és que la consulta és inconstitucional. I això és una ximpleria: una consulta mai pot ser inconstitucional. La Constitució i el marc legal vigent, tant a Catalunya com a Espanya, preveu diferents possibilitats de consulta a la ciutadania, de manera que el problema no és jurídic sinó estrictament polític. El fet que es vulgui consultar sobre un tema que la seva aplicació sí que contravindria el text constitucional, no vol dir que no es pugui consultar. Imaginem que es volgués fer un canvi d’un article de la Constitució. Abans de fer-lo, se n’hauria de parlar, aprovar propostes parlamentàries i, si es cregués oportú proposar una consulta per saber si la ciutadania està d’acord en fer aquesta modificació. Això és el que s’ha fet fins ara, a Catalunya. Les lleis i el marc legal per fer la consulta hi són; el que passa és que políticament als nacionalistes espanyols no els interessa aplicar-les i per això voten fins i tot en contra de dialogar sobre aquesta possibilitat de fer la consulta.

Per tant, la posició tancada del nacionalisme espanyol a permetre que s’apliqui la legalitat vigent és la que abocarà Catalunya a prendre una determinació unilateral. Des de Catalunya ja es vol actual dins de la legalitat, és el nacionalisme espanyol el qui s’hi oposa, sense ni tan sols haver acceptat començar a parlar de quin podria ser el mecanisme legal més adequat. I és aquesta actitud espanyola la que justificarà en el seu moment una Declaració Unilateral d’Independència.