Algú s’imagina fer-los beure la pròpia medicina?

Algú s’imagina que els catalans traduíssim el que fan els polítics espanyols? Es pot admetre que hi hagi opinions absolutament contraposades i que per tant sigui difícil d’arribar a acords; ara bé, el que no es pot admetre és que les opcions o criteris d’alguns només serveixin en funció de la nacionalitat, de la llengua, de la ideologia... Per entendre’ns, qualsevol posicionament hauria de ser vàlid en situacions diverses, de manera que el que hom cregui que és just per a uns també ho ha de ser per als altres. Algú s’imagina, doncs, que el Govern català adoptés literalment accions preses pel Govern espanyol o per algunes comunitats autònomes i les apliqués aquí, traduint-les i canviant només el concepte Espanya per Catalunya, espanyol per català, nacionalisme espanyol per nacionalisme català...

Per exemple, després que el Govern espanyol hagués jurat i perjurat que no havia fet cap pressió per cessar la professora Clara Ponsatí de la universitat de Georgetown, el ministre Margallo va reconèixer que s’havia mentit i que efectivament l’havia fet cessar per les seves idees independentistes. Algú s’imagina que el Govern català fes cessar aquells professors que considerés que tenen idees espanyolistes? El Govern aragonès, com ja ha fet també el valencià, i en certa manera també el balear, en un mateix objectiu d’eliminar la llengua catalana i una mateixa estratègia d’atomitzar-la, ha decretat la segregació del català de la Franja, com si es tractés d’una llengua nova. Algú s’imagina que el Govern català, pensant en després de la proclamació de la independència, canviés el nom de la llengua castellana parlada a Catalunya i la considerés com una llengua a part, i donant-li el mateix tractament que el Govern d’Aragó dóna al Lapao? El TSJC en una insòlita resolució judicial establia que la voluntat d’un sol alumne pot fer canviar la llengua de la classe, sempre que la llengua que reclami l’alumne sigui la castellana. Algú s’imagina que el Govern català establís per llei que, allà on no s’apliqui la immersió lingüística, la voluntat d’un sol alumne pogués fer canviar la llengua de la classe, per exemple a les Universitats, sempre que la llengua que reclami l’alumne sigui la catalana?

El Partit Popular al País València ha encetat una campanya per a perseguir els professors que en les seves classes, i en l’exercici de la llibertat de càtedra, introdueixin elements identificables com a catalanisme o amb connotacions ideològiques, entenent que només es denuncien les ideologies que no s’ajusten a les del PP. Algú s’imagina que el Govern de la Generalitat perseguís els professors que en les seves classes parlessin d’espanyolisme o d’ideologies diferents a les seves? Resulta del tot inimaginable, perquè jutges, periodistes i polítics espanyols consideren que les accions no són bones o dolentes en sí mateixes, sinó en funció de si estan al servei de la seva causa i de la seva ideologia. I prendre la pròpia medicina ho trobarien horrorós, demencial i intolerable.