Serà cert, o no, el que deia el diari britànic The Telegraph sobre la insolvència d’Espanya, basant-se en un informe del FMI, però sí que ho és que la situació econòmica ha empitjorat moltíssim en el darrer any. De fet, la resposta del mateix FMI intentant desmentir-ho no fa sinó acabar de confirmar els dubtes; en primer lloc, es desmenteix a través d’un portaveu de l’organisme internacional que es manté en l’anonimat, i en segon lloc en el desmentiment s’argumenta que l’informe en què es basa el The Telegraph pot ser que no contempli algunes de les mesures que es podrien prendre per a reduir el dèficit. És a dir que l’argument per a desmentir-ho es basa en d’hipòtesi que l’informe del FMI no sigui del tot ajustat, i encara en la perspectiva d’aprofundir en les actuals mesures suïcides.
El Govern del Partit Popular ja va renunciar dies enrere a continuar parlant de reducció de l’atur, perquè sap que les seves mesures no fan sinó incrementar-lo; i les seves promeses de fer un darrer esforç per sortir de la crisi resulten més ridícules i menys creïbles que els brots verds que hi veia el Zapatero. El Govern de Mariano Rajoy ha aconseguit batre tots els rècords pel que a fa xifres negatives de l’economia espanyola i ja no pot continuar mentint a la població dient que tot plegat servirà per a posar les bases d’un futur que cada any situem més enllà. L’única esperança per a sortir del pou on ens enfonsen cada vegada més, és que la seva política acabi perjudicant també als qui en principi vol beneficiar. Sembla ser que les nefastes polítiques econòmiques de la UE , i del Partit Popular a l’Estat espanyol, orientades a beneficiar uns pocs en detriment del benestar de la majoria, poden acabar arrossegant també els grans poders econòmics. Per exemple, fa temps que es reclamava que el BCE abaixés els tipus d’interès per tal d’incentivar el consum i reactivar l’economia; i sempre rebia una negativa rotunda de la institució monetària europea que insistia que l’únic que interessava era la reducció del dèficit. Però ha arribat a un punt en què l’empobriment general de la població pot acabar perjudicant també els més poderosos; i quan dies enrere els grans bancs i els interessos borsaris van demanar aquesta mesura, Mario Draghi com a president del BCE els va atendre immediatament.
No és en cap cas, el BCE, un banc al servei dels ciutadans europeus, sinó només d’uns interessos econòmics molt determinats. Quan el PSOE va demanar que la quantitat sobrant dels diners que oferia la troica europea per a rescatar els bancs espanyols es dediqués a polítiques de reactivació de l'economia, des de Brussel·les van reaccionar immediatament per dir que de cap de les maneres, que aquests diners eren només per a rescatar bancs i banquers, i no pas ciutadans europeus. No és d’estranyar que cada vegada més sorgeixin veus no ja escèptiques sinó partidàries d’abandonar aquesta Europa insolent i hostil als ciutadans europeus, que no solament ens enfonsa en la misèria sinó que ens impedeix prendre les mesures adients per a sortir-ne. Espanya deu ser insolvent, però aquesta Europa és insolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada