Sembla difícil de creure que un govern sigui tan estúpid com per a legislar sobre els noms de les llengües, i a més fer-ho amb absoluta discordança amb els criteris mínimament acadèmics. Però la invenció del LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i del LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca) per part de les Corts aragoneses sembla superar tots els límits imaginables de l’estupidesa. I només cal donar un tomb per la xarxa per adonar-se de les innombrables respostes de caire irònic i burlesc que ha rebut la mesura.
Tanmateix, el despropòsit del Govern aragonès no és gaire original. No fa pas tant que van intentar batejar els parlars de la Franja com a xampurrejat; una forma d’insultar i denigrar els ciutadans d’aquestes comarques fent veure que el seu parlar era una barreja indesitjable, a l’estil dels “patois” francesos. I després, van optar també per la ja clàssica estratègia de l’esmicolament de la llengua, parlant del fragatí, el mequinensà o el ribagorçà; unes denominacions que van arrelar més entre la població, de la mateixa manera que hom pot parlar del tortosí, del rossellonès o del mallorquí com a variants dialectals de la llengua. Però, el que podia ser una denominació col·loquial dels parlars locals, per ells era una forma de marcar distàncies respecte al tronc central de la llengua catalana. Aquesta estratègia és la que van fer servir també els populars al País Valencià, i més recentment a les Illes, amb l’objectiu de fer el pas següent de declarar el secessionisme lingüístic i, tot seguit, el menysteniment de la pròpia llengua per considerar-la poc culta i d’escàs abast. Una estratègia que els està donant molt bons resultats al País Valencià, on ja han aconseguir consolidar a les grans ciutats el trencament de la transmissió generacional, i on la llengua pròpia esdevé cada vegada més marginal. Per això sobta que la resposta de molts catalans davant de l’estupidesa del Govern aragonès, compartida lògicament per la Camacho i la resta de la banda del Bàrcenas, hagi estat la d’enriure-se’n, fer-hi broma i qualificar-los simplement d’estúpids. I alguns fins i tot intenten donar-los lliçons documentant i cercant els avals acadèmics i jurídics sobre aquesta qüestió.
I d’estúpids, res de res. Poden ser moltes altres coses, però estúpids, no. El Govern aragonès, com el valencià o el balear, ja saben el que diuen totes les universitats sobre la llengua catalana, són perfectament conscients de les conseqüències, que per ells són les motivacions, de l’atomització d’una llengua, coneixen abastament les resolucions judicials que al País Valencià ostenten un rècord absolut d’incompliments pel que fa a la unitat de la llengua, ja saben que la invenció del LAPAO i el LAPAPYP és una solemne ximpleria... No cal que els donem lliçons de seny i de rigor acadèmic! A ells no els fa res que fins i tot al si de les seves files hi hagi gent seriosa que senti vergonya davant de tanta estupidesa, si amb això aconsegueixen l’objectiu polític d’eliminar la llengua catalana. Potser, ells no són tan estúpids, i nosaltres molt ingenus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada