Tenim una tendència a dir que tots
els enemics del país són iguals, en el sentit de voler posar en el mateix sac
tant el PP com el PSOE. I és cert que aviat es posen d’acord a l’hora de
defensar el seu concepte d’unitat d’Espanya, que es neguen igualment a admetre
l’existència de Catalunya com a subjecte de dret i per tant legitimat a decidir
sobre el seu futur. Però repassant els articles que he anat publicant durant
aquests sis anys hom pot adonar-se que sí que hi ha diferències substancials.
El PSOE, igual que el PP, és un
partit nacionalista espanyol que defensa un concepte d’Estat en què no hi tenen
massa cabuda ni la diversitat lingüística ni molt menys la diversitat nacional.
Però és senzillament això: un partit espanyol que defensa unes idees i uns
principis totalment oposats als nostres i incompatibles amb la nostra voluntat
de continuar existint. Unes idees contra les quals no és possible lluitar amb
les mateixes armes democràtiques perquè ells no accepten, igual que el PP, ni que nosaltres tinguem dret a plantejar les
nostres propostes com a país. Però, al capdavall, són idees i plantejaments
polítics, i prou. La diferència fonamental en relació amb el PP és que aquests
tenen la política només com un afer circumstancial per a satisfer els seus
interessos econòmics particulars. Per als dirigents del Partit Popular el
partit només és la tapadora per a poder portar a terme les seves accions d’enriquiment
personal, siguin legals, para legals o directament il·legals.
Tinguem-ho clar: el PP no és un
partit polític que ha portat a terme pràctiques delictives per a assolir els
seus objectius, sinó una banda de facinerosos i delinqüents que utilitzen el
partit com a simple tapadora o coartada per a poder assolir els seus objectius.
Per això, mentre el PSOE es veu en una certa obligació de mantenir les formes
per a imposar el seu criteri i el seu concepte d’Espanya, el Partit Popular pot
tirar pel dret i recórrer directament a l’amenaça, al xantatge i a la
instrumentalització de la justícia més corrupta, que ells mateixos ja anomenen
“de confiança”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada