En el sisè aniversari: el debat impossible

Repassant els articles escrits en aquest bloc al llarg d’aquests sis anys d’existència, constato, evidentment, que hi ha temes que es reiteren sense avançar gens ni mica. I és que si bé al sí de la societat hi ha un debats permanents que fa que s’avanci, s’evolucioni i hi hagi un procés d’adaptació cap a les noves realitat canviants, en segons quins àmbits l’immobilisme és total. El diàleg i el debat que hauria de servir per a la mútua comprensió i un cert acostament de posicions esdevé estèril quan no partim d’una mateixa i mínima base conceptual.

Hi pot haver criteris diferents sobre el concepte de llengua, sobre els límits d’una llengua, sobre l’existència d’un contínuum lingüístic que fa difícil determinar d’adscripció de segons quins parlars de transició, i segur que en el món acadèmic es poden establir debats ben interessants sobre aquesta qüestió. Ara bé, quan algú, per tal de remarcar les diferències entre el català de València del del Principat, planteja que el valencià prové de l’íber, el debat s’ha acabat almenys per als acadèmics i per a la gent mínimament seriosa. Es pot discutir la viabilitat del federalisme o de qualsevol altra opció per a les relacions entre Catalunya i Espanya, però quan algú sentencia que és antidemocràtic consultar la ciutadania, ja no hi ha res més a dir; no ens podrem pas entendre. Es pot parlar de les relacions de respecte que hi ha d’haver entre les majories i les minories en un sistema democràtic, però quan algú planteja que pretendre tirar endavant les propostes de la majoria és un disbarat que atempta contra la cohesió social i propugna que s’ha de seguir el model defensat per una minoria, és molt difícil establir-hi cap debat sobre l’exercici de la democràcia. Quan els mateixos que fan i justifiquen homenatges a la División Azul i que es neguen a condemnar la violència que va representar el franquisme, acusen de nazisme els qui reclamen quelcom tan elemental com la llibertat, no s'hi pot parlar i discutir sobre legalitat i legitimitat democràtiques.

És molt difícil establir un diàleg o un debat quan es parlen llenguatges tan diferents; i no em refereixo a llengües diferents sinó a conceptes i formes d’interpretar la realitat. Per a què hi pugui haver un diàleg, una contraposició d’idees, un intercanvi d’opinions, cal que hi hagi un mínim de conceptes comuns de partida. Altrament, s’ha de començar a justificar i raonar tot de bell nou, i la tasca esdevé impossible. I amb Espanya, o com a mínim amb aquesta Espanya que representa el Partit Popular no hi ha debat ni diàleg possible; estem en una altra gal·làxia.