Era a finals de
juny del 2007 quan vaig iniciar aquest Bloc de Notes. No pretenia fer un diari
periodístic, sinó una mena de diari personal on aniria reflectint la meva
particular visió de l’actualitat del país i de tot allò que considerés
interessant tant del meu entorn més immediat com del món sencer. I des de
llavors, ininterrompudament, he anat publicant un article diari, de manera que
en total ja sumen més de 2.200 articles.
Aquell estiu del
2007 vaig gairebé encetar el bloc amb una sèrie d’articles sobre la Conferència Nacionalla
Independència. Jo vaig ser-hi molt crític, tant amb la
ponència d’aquella Conferència Nacional com en el Congrés de l’any següent.
Seria relativament fàcil, hores d’ara, a pilota passada, presumir d’haver estat
molt crític amb la nostra participació en aquell Govern d’esquerres, que no va
poder fer política pròpiament d’esquerres, ni ens va permetre avançar com a
país, ni va saber preparar-nos per a la crisi que ens sobrevingué. No renegaria
pas de res del que vaig dir aleshores, però també s’ha de reconèixer que la
situació que vivim ara és fruit de tot el treball fet amb anterioritat, amb els
errors inclosos. Un dels principals errors que es cometia aleshores era
pretendre vincular de forma gairebé exclusiva el procés cap a la independència
amb el creixement del partit; i es plantejava quelcom que jo considerava
il·lusori i que potser ara estem més a prop de fer realitat: que ERC
esdevingués la força hegemònica de l’esquerra catalana.
La diferència era
que mentre la tesi oficial del partit posava en primer terme el creixement de
l’organització i del suport electoral, que ens permetria després avançar cap a
la independència, jo preferia creure que el que calia era eixamplar la base
social sobiranista, independentment de si era ERC o un altre partit el qui en
liderava el procés, i sobretot considerant que el pas definitiu no es podria
fer des de l’esquerra, com probablement tampoc des de la dreta, sinó des d’una
confluència unitària. El que no prevèiem, ni uns ni altres, era aquest esclat
de la societat civil que arrossegaria tots els partits polítics a fer un canvi
de plantejament i a accelerar tot el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada