Ni explicacions ni responsabilitats

Em semblen realment exagerades algunes afirmacions que es fan aquests dies, arran dels casos de corrupció que esquitxen uns i altres, en el sentit que ens trobem a la fi d’un cicle o que el model de partits tradicionals ha arribat a la seva fi. Em sembla que el sistema té suficients recursos com per a mantenir-se malgrat tot i, en el millor dels casos, per a reformar-se mínimament, el just per a perpetuar-se. I és que a part de l’evident corrupció que hi ha en la política, tant o més greu és la corrupció del concepte de la política, sovint amb el suport inestimable dels mitjans de comunicació. Vull dir que tant o més greu que el cas de xoriços i de polítics corruptes, els més escandalosos dels quals potser arribaran a ser condemnats, és el fet s’hagi instal·lat com a normal en l’imaginari col·lectiu un sistema de funcionament absolutament corromput.

Per exemple, cada vegada que apareix un cas de corrupció, o fins i tot de possibles errors de gestió política, des de l’oposició es reclama que els màxims dirigents donin explicacions i que assumeixin responsabilitats. I tothom sap que a ningú no interessen les explicacions, ni es pretén que es depurin les responsabilitats reals de cada cas. Els grans partits que han tingut, i que tenen, responsabilitats de govern, tots, tenen els seus punts febles que volen amagar i eludir-ne responsabilitats amb la mateixa contundència amb què ho exigeixen als altres. I els mitjans de comunicació, en lloc d’informar objectivament de la situació i de la realitat es limiten a atiar el foc a base de reproduir les declaracions d’uns i altres, sense contextualització ni informació que permeti valorar aquestes mateixes declaracions. A ningú interessa que Mariano Rajoy doni explicacions, ni que en doni el Griñán ni el Mas, entre altres coses perquè tothom sap que l’única explicació que poden donar és reafirmar-se en la falsedat de les acusacions, almenys mentre no tinguin una sentència en ferm al damunt; de fet, només hi ha interès en fer-los comparèixer per provocar un desgast polític i res més.

No ens enganyem, tampoc interessa a ningú que assumeixin responsabilitats, primera perquè és obvi que no en faran assumir a ningú fins que no considerin que la defensa dels presumptes implicats els pot acabar perjudicant, o fins que hi hagi una sentència en ferm. I en segon lloc, perquè tan bon punt des de la cúpula del partit (del partit que sigui) es faci caure algú per la seva possible implicació, tothom sap que la resposta sempre serà que amb aquesta caiguda no n’hi ha prou, que al capdavall els màxims dirigents també en són responsables. I és que aquest és l’únic objectiu: protegir i amagar els propis errors, i aprofitar els dels altres, no pas per honestedat política, sinó per fer caure l’adversari.