On és la informació periodística?

Per als ciutadans que vulguin formar-se una opinió mínimament cabal de la realitat i dels successos de cada dia és tota una proesa si no tenen altres fonts d’informació que la lectura dels diaris o les notícies de les ràdios i les televisions. Com ja he dit en altres ocasions, els mitjans de comunicació, en general, renuncien a donar informació veraç i contrastada per dedicar-se a oferir-nos les declaracions de terceres persones, sempre interessades i per tant gens objectives. Només cal mirar els titulars per adonar-se que el que hi tenim permanentment en portada no són les notícies sinó les interpretacions que en fan els polítics, en forma de declaració.

En tenim un nou exemple amb el cas de les bales de goma emprades pels Mossos i que en la jornada de vaga sembla ser que van ser les causants de la lesió greu que va patir l’Ester Quintana. El tema, que havia quedat en somort i sense aclarir, ha tornat a la palestra i ha ocupat molts espais als mitjans de comunicació aquests darrers dies; i malgrat tot, la gent deu continuar tenint la mateixa desinformació i els mateixos dubtes que abans. Tenim unes declaracions del Conseller d’Interior, les declaracions de representants de sindicats policials o de la mateixa Ester Quintana; versions contradictòries que no aclareixen res, perquè els mitjans periodístics no han fet la seva feina de contrastar les declaracions i s’han limitat a fer de transmissors. Diran que ells ja han donat la notícia de les declaracions d’uns i altres, perquè per ells la notícia no és el fet en si, sinó les declaracions dels seus protagonistes; però a mi em serveix de ben poca cosa si no em donen elements informatius sobre els fets objectius per a poder valorar la veracitat de les declaracions. Aleshores, en aquest i amb tants altres casos, l’única opció que tenen els ciutadans és fer cas d’aquell amb qui tenen més afinitats polítiques, amb tots els riscos de parcialitat que això comporta.

Si és cert que agents policials van amagar informació als seus superiors, o simplement no van alertar que s’estaven donant versions errònies, els fets serien molt greus i no solament justificarien l’acció del Conseller d’apartar-los del servei, sinó que aquest es quedaria molt curt. Contràriament, si és cert que en el primer informe, com diu el representant sindical ja constava la informació que després sembla que va desaparèixer, aleshores només és qüestió de saber en quin moment va desaparèixer el que figurava en aquell primer informe. L’únic cosa que posen en evidència els mitjans d’informació és que algú està mentint. I saber qui és el responsable d’aquesta desinformació és relativament fàcil; el problema és que no ho fa qui tindria l’obligació de fer-ho.