Pere Navarro
no és que ens sorprengui amb les seves bajanades, ja que quan obre la boca ja
podem tenir per segur que alguna o altra en caurà; ens sorprèn per
l’originalitat de les bajanades. Hi ha el dubte, això sí, de saber si és que li
surten de dins espontàniament, perquè l’home no dóna més de sí, o si ho fa a
consciència com una forma de tenir un cert protagonisme mediàtic. Sigui com
sigui el dirigent socialista es supera a sí mateix a cada nova atzagaiada, la
darrera de les quals la que demanava que l’ANC es fes càrrec de les despeses
d’ordre que ocasionés l’organització de la Via Catalana, al més pur estil Camacho.
Algú em deia
que trobava excessiu parlar de l’existència d’un complot del sector més
espanyolista del PSC per tal de liquidar el partit i donar tots els arguments
per a implantar definitivament el PSOE a Catalunya, sense tenir un PSC fort com
a competència. Si Navarro no segueix una estratègia d’aquest tipus, forçosament
la deuen seguir els seus assessors i el seu entorn. Perquè pot arribar a ser
versemblant creure en la niciesa d’algú que va arribar al poder no pas per mèrits
propis sinó com un darrer recurs per a frenar el sector més catalanista, i que
aquesta niciesa fos aprofitada per aquest entorn amb l’objectiu d’empantanegar
el partit fins a convertir-lo en la riota més absoluta; però ja costaria més de
creure que tanta estupidesa fos compartida per tothom, excepte pels qui, amb un
mínim de seny i sentit del ridícul, se’n van sentint exclosos.
La proposta
de Pere Navarro ve a significar que qualsevol grup que organitzés una
mobilització ciutadana, sigui per protestar contra les retallades, per
denunciar els casos de violència de gènere, per rebutjar els increments
desmesurats de les taxes universitàries o per defensar l’escola pública, hagués
de fer front a les despeses originades pel desplegament de seguretat que lògicament
ha de fer l’administració en aquests casos. O és que ha arribat a l’extrem
d’imitar el cinisme del PP i de C’s que l’únic que persegueixen és evitar que
Catalunya pugui expressar-se lliurement, i esdevenir un país lliure i pròsper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada