Delinqüent no és sinònim de gamarús

Qualsevol malfactor, un cop ha comès el seu delicte, es cuida prou d'esborrar totes les petjades i empremtes que puguin delatar-lo. I, quan la trama es porta al cinema, veiem com el mateix malfactor que creu haver esborrat totes les pistes i proves inculpatòries, a vegades als nassos de la mateixa policia, se’ls pot adreçar amb un to fatxenda i reptar-los: “El que poden semblar evidències, s’han de demostrar; i no teniu cap prova”. I és que el fet de ser delinqüent no implica que forçosament s’hagi de ser gamarús.

Això, tan habitual en el cinema, acostuma a ser encara més exagerat en la realitat quan els delinqüents aconsegueixen l’anul·lació de les proves inculpatòries, que sí que hi eren, però que es considera que s’han aconseguit de forma poc ortodoxa. Aleshores, se’ls pot declarar no culpables no perquè no se sàpiga que ho són ni perquè no n’hi hagi les proves suficients, sinó perquè en ser invalidades s’ha d’emetre sentència fent veure que no ha quedat demostrada la seva culpabilitat. No crec que ningú amb dos dits de front, i se suposa que els jutges fins aquí encara hi arriben, es creurà que el Partit Popular va destruir els discs durs dels ordinadors de Bàrcenas. Qualsevol que conegui mínimament la tasca de gerència o de direcció de qualsevol organització, sap que al cap dels anys als ordinadors s’hi ha anat acumulant una gran quantitat d’informació d’interès per a l’organització, que cal conservar sigui qui en sigui el titular. La possible informació privada que caldria eliminar ja se suposa que l’ha esborrada el mateix interessat quan sap que deixa el càrrec. Fins i tot encara que fos cert que aquesta sigui una pràctica habitual en el cas del PP, una pràctica tan absurda i perjudicial per a l’organització que no és creïble, justament en aquest cas, quan se sabia que hi havia obert tot un procés judicial, amb imputacions clares de possibles irregularitats, en cap cas ningú assenyat que cregués en la innocència del partit no els hauria destruït.

Si algú del PP cregués en la innocència de l’organització, malgrat la culpabilitat evident del tresorer, el que no hauria permès mai seria justament la destrucció dels discs durs dels ordinadors perquè se suposa que s’hi podrien trobar proves que els exculpessin com a col·lectiu i que posessin en evidència que només va ser obra malintencionada del seu tresorer. Vaja que estic convençut que ja no els ve d’una mentida més, i que fins i tot en això han mentit davant el jutge; hores d’ara la informació privilegiada que pogués contenir els ordinadors de Bàrcenas deu estar en un lloc ben segur, i deu estar essent analitzada per a veure què se’n pot extreure en defensa pròpia. I és que el fet de ser delinqüent no implica que forçosament s’hagi de ser gamarús.