No va pas ser casual que el
Tribunal Constitucional tragués precisament ara, quan a les Illes hi ha una
gran revolta pel mal anomenat decret de trilingüisme del Govern de Bauzà, una
nova resolució contra el català. El Govern Popular necessitava una mica
d’oxigen i aquesta paròdia de Tribunal Constitucional va sortir una vegada més
en defensa de les tesis i dels interessos del PP, traient la seva resolució
sobre una llei del mateix Bauzà que rebaixava el paper del català en la funció
pública.
I tal com era d’esperar,
d’acord amb l’encàrrec que se’ls havia fet, la seva resolució avala la política
del partit Popular de retallar i rebaixar el nivell del català en
l’administració balear. En realitat el que fa el Tribunal Constitucional és
deixar sense efecte els articles de l’Estatut que garanteixen els drets
lingüístics dels illencs a l’hora de relacionar-se amb l’administració. I
s’explica que en el seu moment ni l’Estatut ni la seva aplicació no fos
recorreguda perquè aleshores la línia política del partit no havia pres encara
la determinació d’encarar l’atac frontal contra la llengua, fins a l’extermini,
de manera que les resolucions judicials segueixen en consonància a l’estratègia
del partit a cada moment. De fet, hi ha sentències anteriors en què s’avala la
tesi contrària, segons la qual els interessos i els drets dels funcionaris
(ells al·leguen el dret de qualsevol funcionari de l’Estat a exercir a les
Balears) no poden estar mai per sobre dels drets dels ciutadans al servei dels
quals se suposa que han d’estar aquests funcionaris. I amb la nova llei,
avalada ara pel TC, el coneixement de la llengua del país deixa de ser un
requisit per a ocupar places en l’administració balear, i només serà valorat
com un mèrit més.
La resolució del Constitucional
equival a dir que els drets ciutadans, per més que siguin reconeguts en lleis
de rang superior, com ho és l’Estatut, queden relegats i supeditats als drets
dels funcionaris. Dit d’una altra manera, es ve a dir que per més que els ciutadans
tinguin reconegut estatutàriament el dret a relacionar-se amb l’administració
en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes, en realitat
l’administració no té per què atendre aquest dret. Quan un mallorquí pretengui
ser atès en la seva llengua, d’acord amb l’Estatut, el funcionari li pot
respondre que el Tribunal Constitucional li reconeix que ell no té cap
obligació de fer-ho. Una aberració que només s’explica per la perversió d’un
Tribunal que no atén raons jurídiques i de drets de la ciutadania, sinó que
segueix raonaments estrictament polítics i de partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada