Tal com s’havia
anunciat, el Govern de la
Generalitat ha presentat el seu memoràndum de deslleialtats
de l’Estat espanyol envers Catalunya. Després de tants anys d’anar-nos queixant
a diari per greuges, incompliments i atacs puntuals, aplegar-ho tot en un sol
volum representa un argument de pes inconstestable. Un memoràndum on, tot i que
les xifres són espectaculars, el més important és el menyspreu constant de
Estat envers Catalunya. En tot cas, el que no podríem fer és confondre ni la
finalitat ni el destinatari d’aquest mal anomenat segon Memorial de Greuges.
Aquell Memorial de
Greuges de finals del segle XIX, elaborat per la burgesia catalana, pretenia fer
veure al rei espanyol el mal tracte que secularment rebia Catalunya dels
diferents governs espanyols. Ja llavors, en tenien el pap ple. Però, el seu
objectiu era posar en evidència tot un seguit d’injustícies i de greuges que
patien els catalans per tal que intercedint a través de la monarquia es
donessin solucions positives per al país. Era la tercera via que tampoc
aleshores no va quallar. D’aleshores ençà, amb els seus alts i baixos,
alternant períodes de persecució pura i dura amb crims inclosos i períodes d’estabilitat
política en què es mantenien els greuges, les discriminacions i els mal
tractes, Catalunya ha viscut sempre pensant que el millor que podia esperar d’Espanya
era un tracte injust, però condescendent. Ha tardat molt, però el poble de
Catalunya ha començat a dir prou i ja no té cap pretensió de presentar nous
memorials de greuges per veure si a Espanya reaccionen. Entre altres coses,
perquè cada argument que es dóna des de Catalunya en el sentit d’indicar que
les mesures del Govern espanyol van en detriment de la cohesió social, de la
pervivència de la nostra llengua i la nostra cultura, de la nostra economia i
del nostre autogovern, no serveix sinó per a què el Govern espanyol de torn
constati que va en el bon camí d’aniquilar-nos com a poble.
Aquest memoràndum
de deslleialtats de l’Estat espanyol envers Catalunya, ja no pretén convèncer
els espanyols del mal tracte que estem rebent i de la necessitat d’esmenar-ho;
sinó evidenciar que és Espanya la que s’ha negat a acceptar-nos dins d’aquest
Estat, secularment hostil, i que és el nostre argument per decidir emprendre un
altre camí, el camí de la llibertat. Per tant, el memoràndum no va adreçat a
Espanya, que ni se’l creuran ni en faran cap cabal, sinó al poble de Catalunya
perquè s’armi de valor per decidir el seu futur sense aquesta càrrega
insuportable. I, en tot cas, també adreçat a la comunitat internacional perquè
entengui les nostres raons. No n’esperem altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada