La senyora Teresa Compte, la Fiscal Superior de Catalunya, diu que està “sorpresa” i “preocupada” per la darrera sentència absolutòria del Tribunal Suprem per als propietaris de la llibreria Kalki, acusats d’un delicte de provocació a l’odi racial. Argumenta, a més, que aquesta decisió del Tribunal Suprem dificultarà a partir d’ara la persecució d’aquesta mena de delictes, i que va en la direcció contrària a la que se segueix arreu d’Europa. És sorprenent i també preocupant que tota una senyora Fiscal es mostri ara “preocupada” per una sentència com aquesta, quan aquesta és la tònica general que ha seguit sempre la justícia espanyola quan es tracta de perseguir els delictes relacionats amb la incitació a la violència, a la defensa del nazisme, o a la discriminació racial.
O potser caldria fer un aclariment: la Justícia espanyola ha tractat sempre d’aquesta manera aquests casos en la mesura que són delictes perpetrats sempre per organitzacions d’extrema dreta. El criteri canvia radicalment quan es tracta de jutjar actes individuals o d’organitzacions de tendències esquerranoses i independentistes. Aleshores, tal com els censurava el mateix Tribunal Constitucional, poden cometre aberracions jurídiques com la de condemnar per simples suposicions, sense proves de cap mena, o la d’incloure com a argument o agreujant per a arribar a la conclusió condemnatòria el caràcter independentista dels encausats. El sistema judicial espanyol està corromput fins al moll de l’os, i ara la senyora Teresa Compte no pot fer veure que s’estranya per una sentència més que continua anant en la línia de defensar els plantejaments ideològics dels magistrats.
És el que deia ahir sobre el Tribunal Constitucional. El problema no és que el PP i el PSOE no es posin d’acord a l’hora d’escollir els nous membres per a efectuar la preceptiva renovació; sinó que no es posen d’acord perquè cadascú vol posar-hi els seus peons, i probablement el PP prefereix esperar que sigui al Govern per a condicionar encara més el nomenament i l’obediència dels nous magistrats. Quelcom que hauria d’exasperar i revoltar als qui creuen de veritat en una Justícia honesta, aquí és vist amb tota normalitat. Les sentències no tenen res a veure amb raonaments jurídics sinó amb l’oportunitat política del moment, i la ideologia dels magistrats; primer es prenen les posicions polítiques i després, com a molt, es prenen la molèstia de disfressar-ho d’argumentació tècnica.
O potser caldria fer un aclariment: la Justícia espanyola ha tractat sempre d’aquesta manera aquests casos en la mesura que són delictes perpetrats sempre per organitzacions d’extrema dreta. El criteri canvia radicalment quan es tracta de jutjar actes individuals o d’organitzacions de tendències esquerranoses i independentistes. Aleshores, tal com els censurava el mateix Tribunal Constitucional, poden cometre aberracions jurídiques com la de condemnar per simples suposicions, sense proves de cap mena, o la d’incloure com a argument o agreujant per a arribar a la conclusió condemnatòria el caràcter independentista dels encausats. El sistema judicial espanyol està corromput fins al moll de l’os, i ara la senyora Teresa Compte no pot fer veure que s’estranya per una sentència més que continua anant en la línia de defensar els plantejaments ideològics dels magistrats.
És el que deia ahir sobre el Tribunal Constitucional. El problema no és que el PP i el PSOE no es posin d’acord a l’hora d’escollir els nous membres per a efectuar la preceptiva renovació; sinó que no es posen d’acord perquè cadascú vol posar-hi els seus peons, i probablement el PP prefereix esperar que sigui al Govern per a condicionar encara més el nomenament i l’obediència dels nous magistrats. Quelcom que hauria d’exasperar i revoltar als qui creuen de veritat en una Justícia honesta, aquí és vist amb tota normalitat. Les sentències no tenen res a veure amb raonaments jurídics sinó amb l’oportunitat política del moment, i la ideologia dels magistrats; primer es prenen les posicions polítiques i després, com a molt, es prenen la molèstia de disfressar-ho d’argumentació tècnica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada