Un cop presentada la seva dimissió com a Vicepresident del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba es va estrenar com a candidat socialista a Cap de l’oposició. I ho va fer en un míting multitudinari on va presentar les seves propostes programàtiques. Alguns analistes, qui sap si per ingenuïtat o perquè formaven part de la claca, n’elogiaven el discurs dient que representava un gir cap a l’esquerra. Oi tant!.
S’ha de tenir molta barra, després de vuit anys en un Govern que ha fet polítiques de dreta pura i dura, venir a fer-se ara el milhomes prometent que posarà a ratlla els bancs, que implantarà un impost de patrimoni per a les grans fortunes, que impulsarà la creació de llocs de treball i no sé quantes coses més. Si fos cert, si hi hagués una punta d’honestedat en les seves paraules, en lloc de deixar el Govern encara tindria temps de portar-les a terme abans de les eleccions, com a vicepresident. Però, no. Ell ha estat i continua estant, com a governant, absolutament en contra del que ara comença a predicar. El que passa és que sap que després de les eleccions li tocarà passar a l’oposició amb un PP amb majoria absoluta, i per tant ja pot posar-se a fer promeses amb la plena certesa que no haurà d’incomplir, perquè no en tindrà l’oportunitat. És el joc de l’alternança. Escollim el bandarra que s’apoltronarà a la Moncloa, però amb la total seguretat que res no canviarà, ni en l’àmbit de les polítiques socials ni en les de recentralitzar l’Estat.
Els socialistes, no solament tenen la barra de fer propostes d’esquerres única i exclusivament quan són a l’oposició, sinó que tenen necessitat de fer-les perquè altrament seria impossible que la gent veiés la diferència entre ells i els populars.
S’ha de tenir molta barra, després de vuit anys en un Govern que ha fet polítiques de dreta pura i dura, venir a fer-se ara el milhomes prometent que posarà a ratlla els bancs, que implantarà un impost de patrimoni per a les grans fortunes, que impulsarà la creació de llocs de treball i no sé quantes coses més. Si fos cert, si hi hagués una punta d’honestedat en les seves paraules, en lloc de deixar el Govern encara tindria temps de portar-les a terme abans de les eleccions, com a vicepresident. Però, no. Ell ha estat i continua estant, com a governant, absolutament en contra del que ara comença a predicar. El que passa és que sap que després de les eleccions li tocarà passar a l’oposició amb un PP amb majoria absoluta, i per tant ja pot posar-se a fer promeses amb la plena certesa que no haurà d’incomplir, perquè no en tindrà l’oportunitat. És el joc de l’alternança. Escollim el bandarra que s’apoltronarà a la Moncloa, però amb la total seguretat que res no canviarà, ni en l’àmbit de les polítiques socials ni en les de recentralitzar l’Estat.
Els socialistes, no solament tenen la barra de fer propostes d’esquerres única i exclusivament quan són a l’oposició, sinó que tenen necessitat de fer-les perquè altrament seria impossible que la gent veiés la diferència entre ells i els populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada