No ha sorprès massa ningú que el jutge del cas Blesa hagi denunciat tota mena de pressions que
interfereixen en la seva feina i posen en qüestió la independència del poder
judicial. El titular del jutjat d’instrucció número 9 de Madrid va tenir la
gosadia d’empresonar l’expresident de Caja Madrid, amic personal de José Maria
Aznar, que va ser qui l’hi va col·locar. La fiscalia, insòlitament o no tan
insòlitament tractant-se de qui es tractava, va recórrer immediatament en
defensa de Miguel Blesa.
El que sorprèn,
doncs, no és que hi hagi pressions polítiques per a condicionar l’acció de la Justícia. És la cosa més
absolutament normal, i no pas només per l’interès polític de tenir com a aliat
l’administració de la justícia, sinó també per la connivència de magistrats i
fiscals. Contínuament, la justícia espanyola pren decisions i emet sentències
on l’únic que hi podem trobar de jurídic és el llenguatge; sentències,
argumentades pels pèls, amb una clara i expressa voluntat d’afavorir
determinades ideologies i determinats partits. Ho són les sentències en contra
de la llengua catalana o en contra del món abertzale basc; les dilacions
expresses per fer que determinats delictes prescriguin o evitar que perjudiquin
interessos electorals; els tractes de favor que es fan a la monarquia o a
l’església; l’acceptació de querelles sabent que són infundades amb la
finalitat de perjudicar el querellat, encara que després se l’hagi
d’absoldre... Parlar de l’administració de Justícia espanyola és parlar de
corrupció i d’injustícia institucionalitzada.
El que sorprèn és
que ara el jutge del cas Blesa faci cara de sorprès. Li passa el mateix que li
va passar al Garzón que, després de tant de temps actuant i sentenciant amb una
clara finalitat política, per exemple contra l’independentisme català, al final
es va veure atrapat en la pròpia trampa d’acceptar la subordinació de la Justícia als interessos
polítics. I el mateix que ell havia fet i acceptat en tantes altres ocasions,
se li va girar en contra quan va tocar el poder del Partit Popular; més o menys
com el que el jutge Elpidio José Silva ha volgut fer amb els amics d’Aznar. No ens
hauria d’estranyar que a aquest també el facin caure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada