Situar Espanya Àfrica enllà

De tant en tant, les institucions europees i internacionals no s’estan d’elogiar els passos fets en matèria econòmica pel Govern espanyol; però tot seguit hi afegeixen unes males perspectives de futur, i com a conseqüència veuen la necessitat d’aprofundir en les reformes encetades. El Govern espanyol, està clar, es queda amb els elogis com una prova més de l’encert de les seves accions, però també tot seguit s’ha d’afanyar a dir que els mals auguris no es compliran, perquè ells tenen unes previsions molt més optimistes. I com aquells brots verds del Zapatero, aquestes previsions optimistes cada vegada s’ajornen en el més enllà.

Ara ha estat l’FMI qui ha donat la seva recepta: abaixar el sou dels treballadors un 10%. Com a mínim cal qualificar la mesura d’insòlita, no només perquè és una mesura que aniria en la línia contrària a totes les recomanacions serioses per a sortir de la crisi basades en incentivar el consum, sinó perquè és d’un simplisme esfereïdor venint de la institució que ve. Abans de la crisi, quan l’atur rondava entorn del 10%, hi havia més d’un agosarat que feia propostes igualment simplistes: si hi havia un 10% d’aturats, només calia que tothom treballés i cobrés un 10% menys per assolir la plena ocupació. Naturalment, els economistes ortodoxos deien que això era una bajanada; en tot cas, una bajanada no pas superior a la que han proposat ara des del FMI. O potser no; tot depèn de quin sigui l’objectiu. Fins i tot el Partit Popular, tot i seguir habitualment les consignes suïcides que ens han portat fins aquí, ho veu excessiu; però potser no tant pel fet en sí, ja que d’alguna manera ells ja impulsen constantment i propicien rebaixes de sous amb les seves reformes, el que ells anomenen contenció salarial i millora de la competitivitat, com pel fet que es posi massa de manifest l’objectiu que persegueix tot plegat.

No és que la gent de l’FMI s’hagi tornat boja; als Estats Units per exemple proposen, i sembla que els està sortint força millor, l’opció radicalment oposada. És que la proposta de l’FMI no té res a veure amb una proposta formulada per economistes per a fer sortir el país de la crisi, sinó més aviat amb una proposta política per a ressituar Espanya en el mapa. Totes les mesures empreses fins ara, ens porten a col·locar Espanya al Tercer Món; un país on les grans empreses hi tinguin totes les facilitats del món, inclosa la mà d’obra barata, i el consum intern, és a dir el benestar de la gent, esdevé irrellevant. És des d’aquesta perspectiva i amb aquest objectiu que la proposta de l’FMI és coherent, amb l’únic inconvenient que posa massa en evidència on ens porten les mesures econòmiques del Govern espanyol. Una raó més per a voler-ne fugir el més aviat possible.