La
diplomàcia espanyola està desplegant totes les seves armes per intentar
contrarestar l’impacte mediàtic de la
Diada de l’11 de setembre i especialment de la Via Catalana.
Sovint hi ha
qui presenta aquesta manca de suports explícits a nivell internacional com un
handicap insalvable per a les nostres aspiracions nacionals. S’oblida que això
que genèricament anomenem comunitat internacional, igual com els anomenats
grans interessos econòmics, en aquest sentit tenen dues característiques
bàsiques: d’una banda, es mostren sempre reticents a qualsevol mena de canvi,
de manera que és evident que no tenen cap mena d’interès pel dret dels catalans
a decidir el seu futur, com durant la dictadura tampoc tenien cap interès pel
respecte als seus drets democràtics; si fos per ells, mai haurien fet un pas
per canviar règims totalitaris ni per defensar les llibertats democràtiques de
cap país, perquè d’entrada rebutgen qualsevol alteració de l’ordre establert.
Però d’altra banda, la segona característica d’aquesta anomenada comunitat
internacional és que un cop iniciat el procés de canvi, un cop l’alteració de
l’ordre establert ja és irreversible, aleshores tampoc tenen cap inconvenient
per a acceptar el nou poder, el nou ordre establert, tant si es tracta d’un nou
règim com d’un nou Estat.
No ens ha
d’estranyar, doncs, que d’entrada els polítics europeus optin majoritàriament
per fer cas de les recomanacions de l’Estat espanyol. Però, de cap de les
maneres s’ha d’interpretar com un posicionament final, ja que tampoc tindran
cap inconvenient per acceptar una nova realitat si la força de la ciutadania
impulsa la creació de l’Estat català. És més, les mateixes gestions que tan
diligentment està fent el Govern espanyol per tal d’advertir Europa dels
perills del procés sobiranista català pot contribuir a donar-nos força i
credibilitat, en la mesura que ens està posant en valor i ens posa en l’agenda
política internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada